Tag Archives: Pere Gimferrer

ÀLEX SUSANNA, TERAPEUTA MATRIMONIAL EN VERS LLIURE

El Dr. Punzón ja va dedicar un article a comentar el millor poema del llibre Promiscuïtat (2011) de l’Àlex Susanna, un dels millors poetes universals de tots els temps. Tan bon punt “Escribe y Tacha” es va assabentar de la publicació d’un nou poemari d’aquest excels bard, Filtracions (2016), ens vam posar a llegir-lo per identificar-ne el millor poema i comentar-lo per als nostres lectors. Després de moltes discussions, vam arribar a la conclusió que el millor poema és “Quadre de comandaments” perquè en només 9 línies el Susanna fa l’aportació definitiva als problemes matrimonials. Una magnífica notícia per a la poesia universal i catalana i, sobretot, per a tots els matrimonis en crisi!

QUADRE DE COMANDAMENTS

A mesura que ens fem grans,

l’agulla de la benzina

és cada cop menys precisa:

haurem d’anar amb compte,

una mica més encara

del que hi hem anat sempre,

no fos cas que un dia

el nostre matrimoni

es quedés sense combustible.

Continua llegint

Anuncis

4 comentaris

Filed under En valenciano/catalán, Poemas

Una traducción de “Acte” de Gimferrer

PEDRO GIMFERRER

ACTO

Monstruo de oro, trazo oscuro
sobre laca de luz nocturna:
dragón de azufre que embadurna
sábanas blancas en un puro
fulgor secreto de bengalas.
Ahora, violentamente, el grito
de dos cuerpos en cruz: el rito
del goce quemará las salas
del sentido. Torpor de brillos:
la piel – hangares encendidos-,
por la delicia devastada.
Fuego en los campos amarillos:
en cuerpos mucho tiempo unidos
la claridad grabó una espada.

[Trad. Justo Navarro. Original comentado aquí]

  Continua llegint

1 comentari

Filed under En castellano, Poemas, Traducciones

Otro poema de Pere Gimferrer (en catalán)

PERE GIMFERRER

ACTE

Un monstre d’or, una mascara
al pom de laca de la nit:
un drac de sofre guixa el llit
amb la bengala que no para
de sebollir l’espurneig; ara,
violentament, el crit
dels dos cossos en creu a l’ara
on el goig cremarà el sentit.
Un estaborniment d’esclats
als pavellons incendiats
de la pell que el plaer arrasa:
als cossos molt temps enllaçats,
com la pira encesa als blats,
la llum hi dibuixa una espasa.

[De El vendaval]

 

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under En valenciano/catalán, Poemas