El Dr. Punzón ja va dedicar un article a comentar el millor poema del llibre Promiscuïtat (2011) de l’Àlex Susanna, un dels millors poetes universals de tots els temps. Tan bon punt “Escribe y Tacha” es va assabentar de la publicació d’un nou poemari d’aquest excels bard, Filtracions (2016), ens vam posar a llegir-lo per identificar-ne el millor poema i comentar-lo per als nostres lectors. Després de moltes discussions, vam arribar a la conclusió que el millor poema és “Quadre de comandaments” perquè en només 9 línies el Susanna fa l’aportació definitiva als problemes matrimonials. Una magnífica notícia per a la poesia universal i catalana i, sobretot, per a tots els matrimonis en crisi!
QUADRE DE COMANDAMENTS
A mesura que ens fem grans,
l’agulla de la benzina
és cada cop menys precisa:
haurem d’anar amb compte,
una mica més encara
del que hi hem anat sempre,
no fos cas que un dia
el nostre matrimoni
es quedés sense combustible.
El Susanna té uns quants hagiògrafs i panegiristes. Però cap d’ells s’ha adonat encara del valor terapèutic dels seus poemes. Aquest que acabem de llegir n’és un fantàstic exemple. És cert que l’autor, que ja comença a ser gran, encara no ha après a fer versos. El Dr. Punzón assegura que el fet que el poema tingui versos de cinc, sis, set i vuit síl·labes no és cap demèrit, sinó una nova demostració que el Susanna és un virtuós del vers variat. Sens dubte, això no és cap defecte, i menys quan el poeta ens ofereix altres valors més importants, com el que ens donen les figures que usa.
El gran valor del “poema”, fixem-nos-hi bé, és el magnífic i explícit consell moral que conté: “Aneu més que mai amb compte, casats; vigileu l’agulla de la benzina del vostre matrimoni, no fos cas que us quedéssiu sense combustible!”. ¿S’ha vist mai a la literatura catalana un prodigi semblant, una capacitat imaginativa tan excelsa, un ensenyament moral tan profund? Efectivament, matrimonis en crisi!, aneu encara més amb compte del que havíeu anat fins ara: no deixeu de vigilar en cap moment l’agulla de la benzina! Si ho feu, no us quedareu mai sense combustible a la carretera de la vida. Què més es pot demanar? Com és possible que a ningú, abans de Susanna, no se li hagi acudit una solució tan eficient.
És igual que el poema no tingui gaire encant sonor. No li cal! És igual que la sintaxi sigui simple. A un tresor com aquest, no li calen complicacions de cap mena! El símil excepcional que compara el matrimoni amb un cotxe ja el deslliura de qualsevol artifici tècnic. El doctor Sinosforo Encendido, amb qui hem comentat llargament el llibre Filtracions, ens ha dit, tanmateix, que el volumet té dos defectes menors. El primer és que el títol és poc descriptiu. El doctor Encendido hauria preferit Infiltracions salutíferes. L’altre defecte que aquest gran crític troba en aquest poema és que no especifiqui quins matrimonis funcionen més bé, els que van amb súper de 98 octans o els que van amb gasoil. Si ens ho hagués dit, al moment de casar-se la gent podria decidir si anar amb un combustible o l’altre. Potser Susanna ho deixa implícit perquè, com que el gasoil contamina més, ja no calia dir que és millor anar en súper (el segon vers, afirma el Dr. Punzón, dóna suport a aquesta tesi, tot i que no està clar si “benzina” s’utilitza com a sinècdoque de “combustible”, com en el darrer vers, o fins i tot de “carburant”). Ara bé: el lector troba a faltar aquest consell definitiu de la mateixa veu del gran poeta. El Dr. Encendido també ha observat, amb tota justícia, que el poeta també ens hauria d’advertir que no serveix de res mirar l’agulla i aturar-se a omplir el dipòsit a temps a l’estació de servei matrimonial, si no hi posem el carburant correcte. Les conseqüències de tenir un matrimoni súper 98 i enxufar-li gasoil poden ser fatals. Això no hi ha mecànic, Àlex Susanna o Elena Francis que ho arregli.
Foto del poeta omplint el dipòsit a l’estació de servei matrimonial
Siguem sincers: Àlex Susanna, que és el millor poeta català viu, molt millor encara que Pere Gimferrer, ha arribat, en aquest llibre, a assolir el que molt pocs escriptors universals arriben a aconseguir, que és (atenció cronistes!) un nou gènere poètic: LA TERÀPIA EN VERS LLIURE. Si la Generalitat de Catalunya no li agraeix aquesta gran consecució i no el nomena Conseller de Cultura de per vida, és que és incapaç de captar els valors de la poesia no tan sols contemporània, sinó també universal.
Escribe y tacha 
Voldria saber per què els crítics d’Escribe y Tacha no diuen res sobre la possibilitat que hi hagi matrimonis que vagin millor amb súper 95. Hi ha alguna raó tècnica que ho impedeixi? Si els crítics no ho saben, per favor, que ens ho digui el poeta!
Conec personalment l’Àlex Susanna. He llegit tos els seus llibres, els que són en vers i els que són en prosa, que fins i tot costa dir quins són millors.
Em considero un dels seus més fanàtics fans (valgui-me la rendundància), i sé apreciar les seves metàfores implacables, el seu sentit de la cosa rítmica, la seva sintaxis feta amb combinacions mai vistes fins ara, i sobretot el seu lexis, ple de paraules inusuals i belles i modernes.
Estic del tot d’acord amb tot el que diuen el doctor Abelardo Punzón i el doctor Sinosforo Encendido, excepte en una cosa importanta. Aquests crítics tan sublims no han vist que en el poema, el carborant és metafòric. Per tant no cal concretar si és super o diesel. Tant la benzina, com el combustible, TOT és carborant (que ve de carbó) si no m’esquivoco.
Catalunya s’ha de sentir orgullosa de tenir un poeta tan intel·ligent dins una ment tan intel·ligenta, que (perdonin els crítics) l’haurien d’anomenar no només Conseller de Cultura d’una manera immediata, sinó, a la llarga, quan publiqui l’obre complerta, l’hem de veure President de la Generalitat de Catalunya. Jo el botaria.
Jaume, a fe que potser considereu que no és rellevant tal cosa, però això no quita que el carbo rant defineix la lleugeresa de l’auto. No preferiu un amor amb benzina sense aplom?
Astic asturat de l’alt nivell crític d’aquest bloc. Menus mal que mostren un saludable entusiasme pels autors seleccionats. No voldria imaginar.me unes plumes tan afinades ,o i fins i tot afilades, devant d’un autor que no els agradés. Felicitats pel bloc.