El Papitu: el dramaturg “virtuós”

Nen: El conte, va.

Pare: El conte de les galàxies. No estic gaire inspirat. Anaves en la teva nau interestel·lar, i trobaves, volant amb escafandre, un monstre bo.

Nen: Aquest, no. Ja sé què passarà.

Pare: Hi ha contes molt diferents i que comencen amb un nen que pilotava la seva nau i que…

Nen: Sóc gran, no? Vull un conte d’universos paral·lels, però de por.

Pare: Segur. M’acabes de dir que ja en tenies, de por, i ara te’n faré venir més, si et sembla.

Nen: No volia dir por de por. Vull un conte de por.

Pare: Ni pensar-hi. Després no dormiràs. No has volgut mai contes de por, per anar a dormir.

Nen: Sóc gran…

Pare: Saps què? Comença a despullar-te. On tens el pijama? Al llit?

Nen: Sí.

Pare (irritat): Per què no l’ha fet ningú, aquest llit? La mama no es pot ocupar de tot, ara. Però la dona de fer feines…

Nen: Quina pena, eh?

Pare: No, tranquil, jo el faré?

[Es posa a fer-lo, mentre el Nen comença a despullar-se.]

Nen: Quina pena.

Pare: Sóc un as, fent llits; res de pena.

Nen: Em fa pena.

[Silenci. El Pare va fent el llit i el Nen continua despullant-se a poc a poc.]

Pare (amb cautela): La mama, et fa pena?

Nen: No. Explica’m un conte d’universos paral·lels i tot això, de por.

Pare: Segur que després podràs dormir?

Nen: Va ser el meu aniversari.

Pare: Sí, i ets gran, me’n recordo. Però els grans de vegades també tenim por. I has dit que tenies por.

Nen (impacient): El conte, papa…

Pare: Saps qui explicava contes de por que feien molta por? El teu avi.

Nen: Es va morir.

Pare: Sí, senyor.

Nen: Li van clavar un cop?

Pare: Per què havia de rebre un cop?

Nen: No ho sé.

Pare (inquiet): Va morir de malaltia. (Pausa.) Hi ha molta gent que pateix un accident i que no es mor. (Respira.) Tu ja ho saps.

Nen: No vaig patir cap accident; vaig estar a punt.

Pare: Això, només a punt.

Nen: Sí.

[Ha acabat de despullar-se.]

Pare: El teu avi va morir de malaltia. No va patir. Explicava contes de por molt bons. N’hi havia un que passava a les tretze de la nit.

Benet i Jornet, J. M., L’habitació del nen, Edicions 62, Barcelona 2003, pp. 86-88.

EL PAPITU: EL DRAMATURG “VIRTUÓS”

Comentari crític a càrrec del Dr. Joan Condom

Benvolguts lectors, el que acaben de llegir és el text més ben format, més ben cohesionat que mai s’hagi escrit i, en conseqüència, que mai es pugui recitar, llegir o representar. Cadascuna de les rèpliques està estudiada al mil·límetre: no hi ni una paraula que sobri ni cap que hi falti. Tant és així que el que podria semblar una conversa normal i corrent entre pare i fill, esdevé gràcies al magisteri infinit de Benet i Jornet una veritable lliçó sobre l’educació dels fills que ni el mateix Rousseau va saber donar.

Primer indici: el pare era molt culte, usa mots com “interestel·lar”, per exemple. Vegin si és culte, que diu fins i tot “escafandre”, que és el que utilitzaven els bussos per submergir-se, com a sinònim de “vestit espacial per a un monstre bo”. A conseqüència de tanta erudició, el nen també és molt culte per l’edat que té; vol que el pare li expliqui un conte d’universos paral·lels, però de por. Això és molt important. Es veu de seguida que al col·legi el nen anava fort de geometria i que ja apuntava maneres de nou Stanley Kubrick o Steven Spielberg.

El diàleg entre el pare i el fill és d’una credibilitat extraordinària. Diu el pare: M’acabes de dir que ja en tenies, de por, i ara te’n faré venir més, si et sembla. Aquest “si et sembla” hi va que ni pintat. No diu “si vols”, que seria molt vulgar. Diu “si et sembla”. És a dir, si al nen li sembla que el pare vol fer-li’n venir, de por, el pare ho farà, perquè és important que al nen li sembli. No fos cas que el al nen no li ho semblés. El nen el corregeix i li engalta, al pare, que no volia dir “por de por” sinó “conte de por”. Està tot clarísim.

El drama comença quan pare i fill s’adonen que el llit està per fer. Això, al nen, li fa molta pena. Ho diu unes quantes vegades, però el pare, que és un intel·lectual i alhora un mestre de l’art excels de fer llits, no sap si li fa pena que el llit estigui per fer o li fa pena la mama o la minyona o vés a saber. I el nen, vinga a demanar un conte de por. I el pare, previsor i com a erudit de l’educació infantil, li pregunta: “Segur que després podràs dormir?” I el nen amb una lògica matemàtica esclafadora li diu: “Va ser el meu aniversari”, sense dir quin dia va ser. I l’espectador veu clarament que la resposta de si podrà dormir o no, depèn de si el dia de l’aniversari va ser (o no va ser). Noteu aquí la influència evident del famós To be or not to be. Total, que el pare, en lloc d’explicar-li el conte, li diu que el seu avi va morir no pas perquè rebés un cop, sinó que va morir de malaltia. Hi ha gent que té accidents i no es mor, però els que tenen una malaltia, aquest sí que en moren. (Es veu que el nen en va tenir un d’accident, però de malaltia encara no). Total, que el nen li concreta que només va estar a punt de tenir un accident. I el pare li respon, “Això, només a punt”. I després d’aquest diàleg tan brutalment interessant i intens, explota el geni de Benet i Jornet, dient que l’avi, un dia, va explicar un conte que passava a les 13 de la nit. Aquí, els crítics li han criticat que les 13 hores no són de la nit, sinó que és la una de la tarda, que si fos de la nit hauria de se l’hora 25, com a la pel·lícula de l’Ava Gardner. Però no hi estem d’acord, ni el rellotge ni l’immens talent de Benet i Jornet no han funcionat mai les 24 hores del dia. Ell, quan són les dotze del migdia, torna a començar a comptar. Aquests crítics no s’adonen que en realitat el pare volia que el nen agafés por, se n’anés a clapar i el deixés tranquil.

No es pot negar que per aquest fragment, Benet i Jornet ja es mereixia el Premi d’Honor de les Catalanes Lletres. És brillant, intens, bonic, poètic, instructiu, educatiu i sobretot d’una lògica i d’una credibilitat totals. Dubto que en la història del teatre, des d’Èsquil fins els nostres dies, es pugui trobar un diàleg tan bo. L’única cosa que no ens agrada és el títol de l’obra. No té ganxo. És un lloc massa comú. Sort que la traducció castellana es titularà, “El habitáculo del cachorro humano”. És una llàstima que l’autor no pogués trobar un títol català que pogués competir amb el castellà, com ara “L’habitacle del cadell humà” o “La gàbia del nodrissó humanal”. Oi que sona millor i s’adequa al diàleg que hem analitzat?

Anuncios

1 comentario

Archivado bajo En valenciano/catalán, Teatro

Una respuesta a “El Papitu: el dramaturg “virtuós”

  1. Anónimo

    Yo, la verdad, creo que los catalanes no saben ejercer su oficio de catalanes, porque con esa maravilla del Benet y Jornet, tendrían que haberle dado eso premio del honor hace ya muchos lustros. El ejemplo del Dr. Condom, todos esos y miles más de usos metsafóricos no tienen par en su lengua de ustedes. Sólo un genio preclaro, que le sigue a él en calidades, lo ha sabido ver. Se trata de Comadira. En su artículo en el ARA, Comadira admira mucho la pasión, el empuje y el tesón (y la tenacidad) de Jornet para con el teatro de texto. (Y que textos, oh dios!, escribiendo y escribiendo, cada día mejor. Dice Comadira que se quieren mucho, o por lo menos él al otro, no se sabe muy bien si viceversa. ¡Que noche, catalanes, la del Palau! Y pensar que yo estaba allí!!!)
    Bueno, ahora sólo falta que los políticos actúen, y subvencionen todas sus obras, incluso las traducidas al español. Esas, más. Quisiera ver yo un año BENET I JORNET, en el curso del cual todos los teatros de Barcelona presentaran como mínimo dos obras seguidas del autor galardonado. Yo quisiera verlas todas. Ah, y por favor, catalanes, el próximo año, el premio de honor, tiene que ser para Comadira, a quien los de Escribe y Tacha ya le homenajearon con el magistral estudio sobre el pajarito de su jardín. Y una última cosa, que los catalanes no se separen nunca de España. La nación española no puede quedarse sin esos escritores que también nos honran, y mucho. Y no hagan que Gimferrer (Pedro o Pere, que tanto monta monta tanto…) caiga jamás en el olvido!!!
    Javier Anselmo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s