Archivo mensual: junio 2013

El Papitu: el dramaturg “virtuós”

Nen: El conte, va.

Pare: El conte de les galàxies. No estic gaire inspirat. Anaves en la teva nau interestel·lar, i trobaves, volant amb escafandre, un monstre bo.

Nen: Aquest, no. Ja sé què passarà.

Pare: Hi ha contes molt diferents i que comencen amb un nen que pilotava la seva nau i que…

Nen: Sóc gran, no? Vull un conte d’universos paral·lels, però de por.

Pare: Segur. M’acabes de dir que ja en tenies, de por, i ara te’n faré venir més, si et sembla.

Nen: No volia dir por de por. Vull un conte de por.

Pare: Ni pensar-hi. Després no dormiràs. No has volgut mai contes de por, per anar a dormir.

Nen: Sóc gran…

Pare: Saps què? Comença a despullar-te. On tens el pijama? Al llit?

Nen: Sí.

Pare (irritat): Per què no l’ha fet ningú, aquest llit? La mama no es pot ocupar de tot, ara. Però la dona de fer feines…

Nen: Quina pena, eh?

Pare: No, tranquil, jo el faré?

[Es posa a fer-lo, mentre el Nen comença a despullar-se.]

Nen: Quina pena.

Pare: Sóc un as, fent llits; res de pena.

Nen: Em fa pena.

[Silenci. El Pare va fent el llit i el Nen continua despullant-se a poc a poc.]

Pare (amb cautela): La mama, et fa pena?

Nen: No. Explica’m un conte d’universos paral·lels i tot això, de por.

Pare: Segur que després podràs dormir?

Nen: Va ser el meu aniversari.

Pare: Sí, i ets gran, me’n recordo. Però els grans de vegades també tenim por. I has dit que tenies por.

Nen (impacient): El conte, papa…

Pare: Saps qui explicava contes de por que feien molta por? El teu avi.

Nen: Es va morir.

Pare: Sí, senyor.

Nen: Li van clavar un cop?

Pare: Per què havia de rebre un cop?

Nen: No ho sé.

Pare (inquiet): Va morir de malaltia. (Pausa.) Hi ha molta gent que pateix un accident i que no es mor. (Respira.) Tu ja ho saps.

Nen: No vaig patir cap accident; vaig estar a punt.

Pare: Això, només a punt.

Nen: Sí.

[Ha acabat de despullar-se.]

Pare: El teu avi va morir de malaltia. No va patir. Explicava contes de por molt bons. N’hi havia un que passava a les tretze de la nit.

Benet i Jornet, J. M., L’habitació del nen, Edicions 62, Barcelona 2003, pp. 86-88.

EL PAPITU: EL DRAMATURG “VIRTUÓS”

Comentari crític a càrrec del Dr. Joan Condom

Benvolguts lectors, el que acaben de llegir és el text més ben format, més ben cohesionat que mai s’hagi escrit i, en conseqüència, que mai es pugui recitar, llegir o representar. Cadascuna de les rèpliques està estudiada al mil·límetre: no hi ni una paraula que sobri ni cap que hi falti. Tant és així que el que podria semblar una conversa normal i corrent entre pare i fill, esdevé gràcies al magisteri infinit de Benet i Jornet una veritable lliçó sobre l’educació dels fills que ni el mateix Rousseau va saber donar.

Sigue leyendo

1 comentario

Archivado bajo En valenciano/catalán, Teatro