Archivo mensual: marzo 2013

Benet i Jornet: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Finalment, Catalunya ha fet justícia al teatre català coetani del nostre temps: un jurat excel·lent i competent ha concedit el Premi d’Horror de les Lletres Catalanes 2013 a Pepito Maria Benet i Jornet, el millor dramaturg de la literatura de tot Catalunya, de tots els Països Catalans i de gran part de l’estranger. L’interessat ha confessat que va quedar perplex en saber la bona nova, que no pensava que pogués arribar a merèixer de rebre aquest gran reconeixement. Però la seva perplexitat, en el fons, no és res més que falsa modèstia, perquè abans ja havia rebut i acceptat molts altres premis ben merescuts:

  1. El Josep Maria de Sagarra (1963)
  2. Crítica Serra d’Or de teatre (1971, 1986, 1990, 1994)
  3. El Premi Nacional de les Arts Escèniques (1991)
  4. El Premi Nacional a la millor obra teatral feta entre 1988 i 1990 (Generalitat de Catalunya)
  5. El Premio Nacional de la Literatura Dramática (1995) (Ministerio de Cultura)
  6. Creu de Sant Jordi (1997)
  7. El Premio MAX al mejor texto teatral escrito en catalán (2003) (SGAE)
  8. Premio MAX de Honor (2010) (SGAE)
  9. I els que encara han de venir!

Pepito M. Benet i Jornet rebent el premi MAX per al seu gran teatre “Dues dones que ballen”.

Sigue leyendo

9 comentarios

Archivado bajo Teatro

El Susanna: “Concupiscència”

Ja era hora de comentar un dels millors poetes catalans i mundials del segle XX i XXI: el Susanna (l’Àlex), el qual ha sigut injustament infravalorat, marginat i criticat per la cultura oficial de Catalunya. Començarem amb Concupiscència. Susanna ha arribat a la cinquantena i se’ns revela com un poeta tan madur com la seua edat indica. Anem-ho a vore. 

 

CONCUPISCÈNCIA

D’on la treus tanta gana,

a la teva edat?

Has esmorzat amb música,

has dinat amb Velázquez,

has berenat uns quants poemes,

i encara no en tens prou:

què cony vols per sopar?

T’empatxaràs amb tanta gana.

Aprèn a despistar-la

fins que realment sentis

que l’has amansit:

pensa en aquells cossos

que s’ho deixen fer tot,

pensa en la bondat del vi

i en la d’altres alcohols,

sempre que tinguis gana

bombardeja’t amb tot d’imatges

que et refredin i deixin inert:

a la teva edat,

no t’escau la concupiscència.

Sigue leyendo

5 comentarios

Archivado bajo En valenciano/catalán, Poemas